L'HABITATGE

Abans de construir un habitatge (fase de diseny) has de pensaren

 diferents aspectes que són importants ja que, quan esta 

construït, no es poden canviar, o serà molt dificil de fer-ho. 

Aquests aspectes són: l’emplaçament, l’orientació, els aïllaments, la distribució de

les cambres, la utilització d’energies renovables, etc.

I buscar el màxim confort amb el mínim cost.

CARACTERISTIQUES D'UN HABITATGE:

L’habitatge s'ha de fer de tal manera que les persones que hi han de viure tinguin espais per a la relació,la comunicació i l’esbarjo, per a la intimitat i la higiene, per preparar el menjar,per treballar, etc. També ha de tenir una bona il·luminació, temperatura, nivell d’humitat, baix nivell de soroll, etc.

L’Administració és l’encarregada de fer lleis i normatives que regulin la cons-

trucció d’habitatges, i els arquitectes han de respectar-les a l’hora de disse-

nyar-los. Inclouen aspectes com les condicions d’habitabilitat, la superfície mí-

nima dels habitatges, etc.

Cada cop té més importància la construcció d’habitatges sostenibles. Cal pro-

curar que els materials utilitzats en la seva construcció no hagin necessitat grans

quantitats d’energia durant la fabricació, i que siguin fàcilment reciclables.

Les preferències d’emplaçament i de distribució de l’habitatge varien en fun-

ció de les persones, les seves necessitats i la capacitat econòmica.

TIPUS D'HABITATGES

Unifamiliar aïllat

Està dissenyat per ser ocupat per una única família. No comparteix cap

paret amb altres edificis. Normalment té un espai al voltant de la casa que

pertany a la propirtat.

Unifamiliar aparellat

es un edifici partit per una paret i es converteix en dos habitatges unifamiliars. Aquesta paret compartida s’anomena mitgera. cada habitatge te una entrada diferent, noentren per la mateixa entrada.

Unifamiliar adossat o alineat

dón els habitatges que estan aliniats tenin les dos parets dels costats compartides amb els altres habitatges

Plurifamiliars

Són blocs de pisos fets perque varies persones hi visquin. Aquests habitatges són els adequats per ser construïts en zones urbanes, on el sòl és més limitat.

L'EMPLAÇAMENT I L'ORIENTACIÓ

L’emplaçament
És el lloc on s’ha construït l’habitatge, és sens dubte una part molt important per a les nostres necessitats i preferències. Segons on estigui, tindrà unes característiques i serveis diferents.

 L’orientació
El Sol és una font natural de calor i de llum. L’orientació d’una casa és una part molt important per a poder-ne fer ús d'aquest factor i no malgastar. 

LA DISTRIBUCIÓ
La distribució de l’habitatge va acord amb les activitats que podrem fer-hi.
Ara, les habitacions d’un habitatge acostumen a ser: rebedor, menjador, dormitoris, bany, cuina i safareig, i espais exteriors, com balcons, patis, terrasses, etc.
És convenient que totes les cambres tinguin finestres o portes cap a l’exterior
per on poder ventilar-se i rebre la llum. Això no és sempre possible, i en aquests
casos es fan patis interiors als edificis, o conductes de ventilació en el cas dels
lavabos. Les cambres de l’habitatge es poden agrupar en quatre zones:
• Zona de treball i serveis: aquests espais necessiten instal·lacions, com ara
ventilació, extracció de fums, subministrament d’aigua, de gas, d’electricitat
i desguàs. S’hi realitzen les tasques domèstiques i d’higiene personal, com
cuinar, rentar, planxar, tenir cura de la higiene personal, etc. Formen part
d’aquesta zona la cuina, el rebost, el safareig, el lavabo, el bany, etc.
• Zona per dormir i aïllament: són zones apartades per poder descansar.
Principalment, els dormitoris pertanyen a aquesta zona.

• Zona per relacionar-se i estar: són espais per a la vida comunitària. Com-
prèn les cambres on mengem, estudiem, mirem la televisió, conversem, etc.

Pertanyen a aquesta zona la sala d’estar, el menjador, l’estudi, etc.
• Zona d’accés i de circulació: permet l’accés des de l’exterior de l’habitatge,
la circulació interior i la connexió entre zones. Pertanyen a aquesta zona el
rebedor, els passadissos, el porxo, etc.